Ursula K. Le Guin
Ursula K. Le Guin (Berkeley, 21 d'octubre de 1929 - Portland, 22 de gener de 2018), nom de ploma d'Ursula Kroeber Le Guin, fou una escriptora estatunidenca de ciència-ficció i fantasia però també de poesia, llibres infantils i assajos; també va traduir obres d'altres autors.[1][2][3][4]
La seva fama es deu als nombrosos llibres i contes de ciència-ficció i fantasia publicats al llarg de la seva àmplia carrera (amb diversos premis Hugo,[5] Nebula[6] i finalista al Premi Pulitzer d'Obres de Ficció[7]) entre la qual destaquen les obres que formen les sèries Terramar i Ekumen.
Biografia
[modifica]La Ursula Kroeber va néixer a Berkeley (Califòrnia). El seu pare fou l'eminent antropòleg Alfred Kroeber i la seva mare l'escriptora Theodora Kroeber.[8] Des de petita s'educà en una atmosfera d'interès acadèmic pels mites i llegendes d'arreu del món. El seu interès per la literatura es forja ben aviat: amb 11 anys envià la seva primera narració a la reputada revista Astounding Science Fiction, que va rebutjar-la.[9]
Anà a l'escola Radcliffe de la Universitat Harvard, on es graduà el 1951, i després passà un any a la Universitat de Colúmbia, on feu el seu postgrau en llengües romàniques. La seva tesi de mestria relacionava diversos aspectes de la literatura romànica de l'edat mitjana i el Renaixement. Després de finalitzar el curs de postgrau obtingué una beca Fulbright per estudiar a França, on va conèixer el seu futur marit: Charles Le Guin, amb qui es casà el 1953.[8]
Quan tornà als Estats Units ensenyà francès en diverses universitats abans de dedicar-se per complet a la literatura. Ha publicat sis llibres de poesia, vint novel·les i més d'una centena d'històries, quatre col·leccions d'assaigs, onze llibres per a nens i algunes traduccions (entre les quals destaquen el Tao Te Ching de Lao Tse i una selecció de poemes de Gabriela Mistral). A partir del 1958 va viure a Portland, Oregon, on van néixer els seus tres fills.
Avui dia se la considera una de les millors autores del gènere de la ciència-ficció (fantasia). L'any 2003 fou premiada com a Gran Mestra de l'Associació d'Escriptors de Ciència-Ficció i Fantasia dels Estats Units,[10] i esdevé així la primera dona que obté aquesta distinció.
Publicacions
[modifica]Aquí es presenten algunes de les obres més rellevants[11] per una versió detallada es recomana consultar la seva fixa a la Internet Speculative Fiction Database ISFD. Per veure tots els llibres que s'han traduït al català i breus descripcions de cada obra, vegeu també la seva fitxa a Llegir en català.
- 1962 Ekumen I: El món de Rocannon. Traducció: Carles Ayuso. Alzira: Editorial Bromera, 1998 (Espurna, 37). ISBN 9788476603819. . Traducció: Blanca Busquets. Raig Verd Editorial, juny de 2023 (Singulars). ISBN 9788419 206572.[12]
- 1968 Terramar I: Un Mag de Terramar. Traducció: Madeleine Cases. Proa, 2000. ISBN 978-84-84371-11-5. . Traducció: Blanca Tusquets. Raig Verd Editorial, març de 2020 (Singulars). ISBN 978-84-17925-20-8.[13]
- 1969 Ekumen II: Le Guin, Ursula K. La mà esquerra de la foscor. Traducció: Sílvia Aymerich. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 978-84-82564-41-2.[14] . Traducció: Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial, juliol de 2020. ISBN 978-84-17925-29-1. [15]
- 1971 Terramar II: Les tombes d'Atuan [(trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edicions Proa, 2005), (trad. de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Març 2020)][16]
- 1972 Terramar III: La Costa més llunyana. Traducció: Madeleine Cases. Barcelona: Edhasa, 1986. ISBN 978-84-350-3357-2. . Traducció: Blanca Tusquets. Raig Verd editorial, novembre de 2020 (Singulars). ISBN 978-84-17925-43-7.[17]
- 1972 El nom del món és bosc. Traducció: Blanca Busquets. Raig Verd editorial (Singulars). ISBN 978-84-17925-62-8.[18]
- 1974 Els desposseïts.[19][20]
- 1976 Molt lluny de qualsevol altre lloc [Very far from anywhere else] (trad. Roser Trepat i Ribé. Barcelona: Edicions de la Magrana, 3a edició. Febrer de 1999)
- 1990 Terramar IV: Tehanu (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edhasa, 1993)
- 1997 Conte sobre Terramar: Dragonfly, post scriptum de La costa més llunyana
- 2001 Col·lecció d'històries curtes sobre Terramar: Tales from Earthsea
- 2001 Terramar V: L'altre vent
- 2004 Prosa: The Wave in the Mind
- 2006 Poesia: Incredible Good Fortune
- 2007 Powers
- Un mag de Terramar. Cicle de Terramar 1.
- Les Tombes d'Atuan. Cicle de Terramar 2. traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Agost 2020
- La costa més llunyana. Cicle de Terramar 3. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Novembre 2020[21]
- Tehanu. Cicle de Terramar 4. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Març 2021[22]
- Contes de Terramar. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Novembre 2020
- Madurar a Karhide. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2021
Referències
[modifica]- ↑ «Ursula Kroeber Le Guin | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Ursula K. Le Guin a Library of Congress». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «La grandeza de Ursula K. Le Guin». El País, 06-08-2011 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ Gerald, Jonas «Ursula K. Le Guin, Acclaimed for Her Fantasy Fiction, Is Dead at 88». The New York Times, 23-01-2018.
- ↑ «Le Guin at The Hugo Awards». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ Science Fiction & Fantasy Writers of America. «Nebula Award Winners». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «The Pulitzer Prizes». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ 8,0 8,1 «Ursula K. Le Guin / Biographical Sketch». Mid-America Library Alliance (MALA). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ Lafreniere, Steve. «"Ursula K. Le Guin [interview"]». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «Science Fiction & Fantasy Writers of America - Grand Master». [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Ursula K. Le Guin: Short Bibliography». Pàgina oficial d'Ursula K. Le Guin. Arxivat de l'original el 6 de juny 2014. [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ Torres. «Ursula K. Le Guin contra l’imperialisme». El núvol, 20-07-2023. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Abulí Federico, Ivette. «Fins i tot els dracs temen el seu nom». Revista Caràcters, 29-10-2020. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Serra, Joana. «El cicle Ekumen, d’Ursula K. Le Guin». La veu dels llibres, 09-04-2022. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Celma, Anna. «Sobre el gel no queden petjades, dins l'ànima sí». La Directa, 14-12-2020. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Le Guin, Ursula K. Les Tombes d'Atuan. Traducció de Blanca Busquets. Raig Verd, 2020, p. 224. ISBN 978-84-17925-28-4.
- ↑ Abulí Federico, Ivette. «Més enllà d’on xiula el vent fetiller». Revista Caràcters, 22-11-2021. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ «Ursula K. Le Guin ja va preveure la crisi ecològica i bèl·lica fa mig segle». La Vanguardia, 30-05-2021. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Le Guin, Ursula K. Els Desposseïts. traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2018. ISBN 9788416689613.
- ↑ Vilà, Marta. «Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin». Núvol. [Consulta: 11 setembre 2019].
- ↑ Le Guin, Ursula K. La costa més llunyana. Traducció de Blanca Busquets. Raig Verd, 2020, p. 240. ISBN 978-84-17925-43-7.
- ↑ Le Guin, Ursula K. Tehanu. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd, 2021, p. 272. ISBN 978-84-17925-49-9.
Vegeu també
[modifica]- Autores de Ciència-Ficció Feminista
- Ginecotopia: història de les societats feministes a la ficció literària.
Enllaços externs
[modifica]- «In Memoriam - Ursula K. Le Guin» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].
- «Entrevista Premi Gran Mestre de Fantasia (2002)» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].
- «Worlds of Ursula K. Le Guin» (en anglès | subtítols en castellà). Arwen Curry (productora), 2018. [Consulta: 28 abril 2020 - Filmin].
- Fitxa d'Ursula K. Le Guin a Llegir en català, amb una biografia i tots els llibres publicats en català i les seves descripcions.